Català
(Aquest article ha aparegut en el número 148 da revista Capçalera del Col·legi de Periodistes, pàgina 28)
“Un periodista vol fer bé la seva feina”: aquesta hipòtesi, simple i òbvia, és una premissa fonamental que mou al Col·lectiu Emma, un grup de catalans que volem que el món ens conegui com som i no com diuen que som, i que per això responem a informacions esbiaixades sobre Catalunya publicades a la premsa internacional.
El Col·lectiu va sorgir pel cansament de veure com apareixien notícies inexactes sobre Catalunya a la premsa internacional sense que hi hagués una resposta profunda i sistemàtica. L’origen d’aquesta informació esbiaxada es deu principalment a què els corresponsals internacionals estan basats a Madrid i, per això, escriuen les seves cròniques amb prisma espanyol: “ells” (estat espanyol, partits polítics espanyols i les seves fundacions, mitjans amb seu a Madrid…) fan la seva feina i expliquen la “seva” realitat nacional. I “nosaltres” només ens queixàvem.
El procediment que seguim és senzill: quan surt alguna informació sobre Catalunya a la premsa internacional, dos membres del Col·lectiu preparem un esborrany de resposta que enviem a la resta de col·laboradors. Els demanen suggeriments en unes hores i, quan tenim la resposta definitiva, l’enviem al periodista, al seu editor i al seu mitjà. Volem que les respostes siguin molt completes, amb dades objectives i oficials, i escrites perfectament en la llengua del periodista: assumim que el periodista vol fer bé la seva feina i, per tant, la nostra tasca és ajudar-lo. I, per això, no pretenem que el mitjà en faci ressò (tot i que de vegades en fan), sinó que el propi mitjà i el periodista ho tinguin en compte per a articles futurs.
Sorpresa, molts periodistes ens responen i ens agraeixen el nostre escrit. Altres ens consta que ho han tingut en compte en nous articles que han fet. Molts no responen, però hem observat alguns canvis de tendència. I, amb altres, no hi ha res a fer: el seu biaix és enorme i a l’únic que podem aspirar és que el seu mitjà decideixi canviar de corresponsal a l’estat espanyol. Però és igual, seguirem responent cada vegada que els seus articles siguin esbiaixats.
El propi Col·lectiu ha evolucionat respecte els articles que responem i fem difusió. A l’inici obviàvem molts articles positius sobre Catalunya i vam decidir també fer-ne ressò, felicitar els periodistes i aprofitar, de vegades, per matisar part de l’article. I és que de fet la imatge de Catalunya al món és molt positiva. El problema és quan parlen de nosaltres com a subjecte polític, ja que moltes vegades ho fan en termes similars als que utilitzen mitjans ultraespanyolistes amb seu a Madrid. I la culpa és en gran part per la influència que tenen aquests mitjans i institucions espanyoles sobre aquests corresponsals. Però també perquè des de Catalunya no ens aclarim. Estem demanant al món una cosa molt complicada: que entengui que som una nació sense voler tenir el que tenen totes les nacions del món, un estat, que volem recaptar els nostres impostos o que la nostra llengua es parli al Parlament Europeu, tot i no ser un estat. I això ens confon a nosaltres i també confon als corresponsals estrangers. Com ens deia un periodista anglès, “si voleu ser un estat, voteu ser un estat, tothom ho entendrà, però si sou una autonomia heu d’acceptar que els límits els imposa l’estat espanyol”. I poc a afegir, que hem de respondre (o millor dit, ajudar) a la premsa internacional però també decidir què volem ser quan siguem grans.
La imatge de Catalunya al món és responsabilitat de tots i ens agradaria que hi haguessin més iniciatives, potser també des de l'àmbit oficial (tot i els condicionaments que això comporta). Però tot i que des del govern es fes una tasca impecable, continuaria sent necessari un grup independent del govern, sense cap ajut públic, des de la societat civil, que es relacionés de forma fluïda i permanent amb els mitjans internacionals.
I no, no responem a la premsa espanyola. No és només que no donaríem l’abast, sinó sobretot perquè s’ha demostrat que la pedagogia a Espanya no serveix per a res. El nostre món és el món.
Salvador Garcia, Membre del Col·lectiu Emma
Language
Loading
2027 visits
Send