Col·lectiu Emma - Explaining Catalonia

Tuesday, 3 september 2013

Català

(SENSE) NOTÍCIES DE CATALUNYA

Novetats en el camí dels catalans cap a la independència

Les informacions provinents d’Espanya els darrers mesos han tractat sobretot de la continuació de la crisi i els seus efectes – un deute creixent, l´atur pels núvols i pocs indicis de recuperació econòmica, per no dir cap. També han estat notícia de portada els greus escàndols de corrupció, que han esquitxat entre altres la família reial i les altes esferes del partit del govern. Per acabar-ho d'adobar hem vist com es revifava la clàssica reivindicació –Gibraltar– que tot govern espanyol acaba traient del calaix quan necessita distreure els súbdits dels seus problemes i de la pròpia incapacitat per resoldre’ls.

En canvi, la situació política a Catalunya ha estat més aviat absent de les cròniques. Fa només un any, els grans mitjans de comunicació internacionals es feien ressò de la manifestació que va aplegar un milió i mig de persones a Barcelona, i molts es van referir en els seus comentaris a un procés d’independència que semblava imparable – i del qual poca cosa més se n’ha sabut. Fins i tot es podria arribar a la conclusió que s’ha perdut l'empenta i que, després d´un primer esclat d’entusiasme, el somni de llibertat nacional s’ha esvaït.

***

Hi ha molts motius per no donar per mort el projecte polític català. Per començar, la població ha manifestat la seva determinació cada cop que n´ha tingut l’ocasió. Totes les enquestes d’opinió –incloses les que es podrien considerar tendencioses, com les dutes a terme per institucions oficials espanyoles o les encarregades per mitjans de comunicació habitualment poc favorables– mostren que el suport dels catalans pel dret a decidir el seu futur es manté al voltant del 80 per cent. Aquesta tendència es confirma sobre el terreny amb la proliferació d’activitats populars –cada dia de la setmana en algun lloc de Catalunya hi ha una presentació d’un llibre, una concentració pública, una reunió de veïns del barri o del poble o alguna altra mena de trobada social que esdevenen una bona ocasió per discutir els pros i els contres de la independència.

I al mateix temps que la gent aprofita qualsevol oportunitat per fer conèixer el seu desig de canvi, els seus representants polítics treballen per proporcionar-li un canal oficial perquè expressi la seva opinió. Al novembre del 2012, es va elegir un nou govern amb el mandat de preguntar als catalans en referèndum quina mena d´ordenament polític volen per al seu país. Hi ha prou suport parlamentari per complir aquest mandat. Més enllà dels seus desacords naturals, forces polítiques tan dispars com els democratacristians i l’esquerra dels verds, i altres entremig, estan d´acord en aquesta reivindicació. Ara mateix els que segueixen la línia espanyola de rebutjar una consulta popular sobre la qüestió representen poc més d´una cinquena part del parlament, mentre que gairebé dues terceres parts estan clarament a favor de demanar l’opinió a la població.

Amb aquestes xifres, el President Artur Mas està prou legitimat per seguir el full de ruta que la coalició que governa i aquells que li donen suport han traçat per a l’actual govern. Al mes de gener, el Parlament va aprovar per una majoria de gairebé dues terceres parts una declaració formal de sobirania que reafirmava els drets col•lectius dels catalans com a nació. No cal dir que el govern espanyol es va afanyar a impugnar la declaració, i l’assumpte és ara al Tribunal Constitucional a Madrid. Coneixent de quin peu calcen els magistrats, hi ha pocs dubtes sobre la seva decisió final, i de fet ningú n’està gaire pendent.

Amb una visió més pràctica, s’ha engegat un procés per crear una autoritat fiscal independent que gestioni tots els impostos recaptats a Catalunya. La supervivència del model econòmic i social català exigeix controlar els recursos públics que ara es queda el govern espanyol per dedicar-los a satisfer els seus propis interessos més que no pas les necessitats de la societat que genera la riquesa. Al gener es va constituir un grup d'experts per estudiar les qüestions legals i pràctiques que això planteja i per fer recomanacions sobre possibles opcions. S'espera que lliurin el seu informe abans de final d'any.

Al febrer es va convocar un altre grup d´experts, l´anomenat Consell Assessor per a la Transició Nacional. Als seus membres, tots ells acadèmics de renom i especialistes en diversos camps, se’ls va encarregar la tasca de detallar un procés que porti a la sobirania plena, incloses les característiques d´una futura estructura d’estat i els passos que caldria seguir durant el període de transició. Ja ha vist la llum el primer d´una sèrie d´informes, en el qual es justifica la necessitat de preguntar als catalans quina mena de lligams volen tenir amb Espanya, es descriuen opcions per fer possible un referèndum dintre de la llei i es suggereixen altres mesures pràctiques en diversos àmbits.

Fora del món oficial, la incòmoda relació amb Espanya també és un tema de debat permanent en la societat catalana. Des de fa molt de temps i des de diverses perspectives, particulars, grups de la societat civil, institucions acadèmiques, associacions professionals, sindicats i organismes empresarials han anat sospesant les incerteses d’un futur independent contra la penosa certesa de l’actual cul-de-sac polític.

Així a poc a poc es van amuntegant arguments a favor de la posició catalana. Això, i el fet de saber que té un suport polític i popular sòlid, ha permès al President Mas complir el seu compromís de transmetre formalment al President espanyol Mariano Rajoy la demanda d’un plebiscit. El 26 de juliol es va enviar una carta oficial demanant la col·laboració del govern espanyol per trobar dins del marc legal vigent una fórmula que permeti un referèndum sobre si Catalunya hauria de seguir formant part d’Espanya o esdevenir un país independent.

***

Mentre que la part catalana continua acumulant raons, ningú a Espanya sembla disposat a considerar cap obertura que pugui desbloquejar la situació. El govern del senyor Rajoy no s’ha mogut de la postura frustrant d’invocar la Constitució Espanyola –o la seva lectura parcial– per refusar totes les propostes que vénen de Catalunya, per molt legítimes o respectuoses que siguin. Al mateix temps, continua amb la seva estratègia hostil contra Catalunya –valent-se del seu control dels fons públics per ofegar les finances del govern català; llançant una ofensiva recentralitzadora amb el pretext de simplificar l’administració; adoptant lleis i normes que envaeixen competències transferides a les regions; intensificant la tradicional campanya contra els símbols i expressions culturals catalans; i consentint, si no esperonant, un perillós clima d’odi contra els catalans per tot Espanya, incloent les xarxes socials i els principals mitjans de comunicació.

Aquesta estratègia de defugir el problema polític clau mentre s´accentua la pressió sobre Catalunya en tots els altres fronts pot ser contraproduent, ja que podria portar a un punt de no retorn i forçar una acció unilateral de la part catalana. Els catalans han deixat ben clar que volen ser escoltats. Els seus representants estan decidits a defendre el dret del poble a votar, i a fer-ho possible d’una manera o d’una altra. Veus internacionals de renom també pregunten per quina raó o en nom de què un estat occidental presumptament avançat i tolerant es pot oposar a un acte democràtic tan bàsic com deixar parlar al poble. Caldria esperar que el govern espanyol acceptés la realitat i la urgència de la qüestió catalana i fes un esforç honest per trobar una solució consensuada. El primer pas indispensable, ni que fos com a signe de bona voluntat, seria un pla mútuament acceptable per dur a terme un referèndum a Catalunya.

Mentrestant, el procés català no deixa d´avançar. Es va lluitant sense fer gaire soroll, amb arguments raonables, un diàleg obert i propostes realistes, i pot ser que tot plegat passi desapercebut fins que en alguna data especial – no falta gaire per a l’11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya – un acte massiu d’afirmació arriba com a recordatori que el somni està ben viu. Per això de moment val més no perdre de vista el que passa a Catalunya. El poble català està decidit a construir un futur millor per a la seva nació.

(Traducció d’Ares Tuset a partir de l'original en anglès)


Very bad Bad Good Very good Excellent
carregant Loading




Lectures 3706 visits   Send post Send


Col·lectiu Emma - Explaining Catalonia

Col·lectiu Emma is a network of Catalans and non-Catalans living in different countries who have made it their job to track and review news reports about Catalonia in the international media. Our goal is to ensure that the world's public opinion gets a fair picture of the country's reality today and in history.

We aim to be recognized as a trustworthy source of information and ideas about Catalonia from a Catalan point of view.
[More info]

quadre Traductor


quadre Newsletter

If you wish to receive our headlines by email, please subscribe.

E-mail

 
legal terms
In accordance with Law 34/2002, dated 11 July, regarding information services and electronic commerce and Law 15/1999, dated 13 December, regarding the protection of personal data, we inform you that if you don’t wish to receive our newsletter anymore, you can unsubscribe from our database by filling out this form:









quadre Hosted by

      Xarxa Digital Catalana

Col·lectiu Emma - Explaining Catalonia