Col·lectiu Emma - Explaining Catalonia

Sunday, 20 december 2015 | Deutsche Mittelstands Nachrichten

Català

Catalunya: Seríem contribuents nets a la UE

La versió original en alemany a la nostra web (publicada el 19-12-2015): 
Aqui hi teniu l’enllaç



Deutsche Mittelstands Nachrichten
| Publicat: 16.12.15

Per a Catalunya, les despeses d'estada a Espanya són més altes que els costos de la independència, digué el cap de la Delegació de Catalunya, Adam Casals, al diari econòmic Deutsche Mittelstands Nachrichten. Catalunya segueix sent popular entre les empreses i els inversors. I el Govern de Catalunya no té cap dubte en que romandrà a la UE després d'una possible independència.

Deutsche Mittelstands Nachrichten: Sr. Casals, a principis de novembre es va aprovar una resolució al Parlament català, que haurà de portar la regió a la independència d'Espanya. Tanmateix, el Govern central espanyol hi ha presentat un recurs d'inconstitucionalitat. Creu vostè que Catalunya realment podrà assolir la independència?

 Adam Casals: La resolució de novembre no vol dir de cap manera una declaració d'independència de Catalunya. Més aviat posa en relleu el fet que a Catalunya i en les últimes eleccions, gairebé dos milions de persones s'han pronunciat clarament a favor de la independència, i això mitjançant una elecció lliure i democràtica. Els representants elegits per la ciutadania i legitimats a través dels seus vots tenen la majoria absoluta al Parlament. Aquesta voluntat de l’electorat no pot ser ignorada. Vindrà el temps per a les negociacions, amb Madrid i amb els països i les institucions europees. No es pot saber per endavant si el resultat serà la independència.
 
Deutsche Mittelstands Nachrichten: Quin preu està disposada a pagar Catalunya per la seva independència?
 
Adam Casals: Un divorci sempre comporta certs costos i riscos, que de vegades són difícils de calcular. No obstant això, també s’ha de preguntar quins costos comportaria no fer res de res i seguir atrapats en la situació actual. Perquè Catalunya ja paga anualment un alt preu per tal de quedar-se amb Espanya en un punt mort. En xifres són com a mínim 16.000 milions d'euros; és a dir, el 8 % del nostre PIB, una situació única entre regions de l'OCDE. A més, la recentralització de l'Estat espanyol que practica el Govern de Madrid condueix entre d’altres a una manca de respecte i de sensibilitat envers la nostra llengua i cultura, així com a la discriminació en contra de les empreses que han optat per una ubicació a Catalunya i en conseqüència a un enorme desavantatge competitiu per a la nostra economia.
 
Actualment vivim en un Estat que només està interessat en invertir en grans projectes de prestigi altament deficitaris, en lloc d'adoptar un bon pla de recuperació econòmica. Un país que no està compromès seriosament amb l'educació i que no té la intenció real de lluitar contra les horribles xifres d’aturats. Quin preu estaria vostè disposat a pagar per tal de permetre als seus fills de trobar una bona feina al seu propi país, després d’haver acabat la carrera? Això també és part de la nostra avaluació dels costos [de la no independència].
Deutsche Mittelstand Nachrichten: A quins projectes de prestigi es refereix?
 
Adam Casals: Només en el 2015 es van invertir en traçats d’AVE (les línies ferroviàries d'alta velocitat) 4.700 milions d'euros. Alhora, Espanya va rebre un advertiment de la Comissió Europea, ja que el dèficit de 2015 va superar el límit del deute en 5.000 milions d’euros.
 
Cap dels trams d’AVE té números positius. Perquè Espanya, amb només 50 milions d'habitants, té una superfície més gran que la d'Alemanya, i la xarxa simplement no pot arribar al número necessari de passatgers que la paguin, donat la baixa densitat de població. No obstant això, Espanya és el país europeu amb la xarxa ferroviària d'alta velocitat més extensa.
Un molt bon exemple és la nova estació de l'AVE al poble d'Otero de Sanabria, a la província de Zamora, que serveix a una localitat amb només 26 habitants que tenen el privilegi de poder viatjar a Madrid a 350 km/h. Aquest tipus d'inversions sense sentit li representen al contribuent el doble de càrrega, ja que no només la construcció d’aquest tipus de trams estan associats a costos enormes, sinó també el manteniment de la infraestructura, tècnicament molt complicat.
També l'AVE Madrid-Lisboa és un bon exemple del malbaratament dels escassos diners dels contribuents en temps de crisi. Es continua construint al costat espanyol, mentre que l'obra al costat portuguès ja fa anys que es va suspendre, amb l'argument que aquesta ruta mai no serà rendible.
Un altre projecte és l'anomenat projecte Castor per a la construcció d'emmagatzematge de gas al fons de la Mediterrània, una col·laboració público-privada del Govern d'Espanya amb l'empresa constructora del president del Reial Madrid. Això ja ha costat als contribuents més de 1.400 milions d'euros i a més, ha causat terratrèmols a zones poblades de la costa de Castelló.
L'aeroport de Ciudad Real, que va costar mil milions d’euros de diners dels contribuents i es va acabar venent per 10.000 euros a un inversor privat, després que no hi haguessin aterrat avions durant anys.
La llista seria infinitament llarga ...
Deutsche Mittelstands Nachrichten: El president del Cercle d’Empresaris, Javier Seoane Vega, va dir a mitjans de novembre que moltes empreses han deixat Catalunya, ja que la incertesa política era massa gran. Té raó amb això?
 
Adam Casals: El fet és que Catalunya no està patint un èxode d'empreses. Algunes empreses estan traslladant les seves oficines centrals a una altra comunitat autònoma, però no canvien el lloc de producció. El 2014, unes 987 empreses van deixar Catalunya, encara que a Madrid en el mateix període van ser 1.388 empreses. A Catalunya representen només el 0,38 per cent de tots els negocis amb empleats. A Madrid, aquest percentatge és del 0,66 per cent, que és significativament més alt. És a dir, tant en termes absoluts com en proporció, més empreses de Madrid que no pas de Catalunya mouen les seves oficines centrals a una altra comunitat autònoma.
 
Deutsche Mittelstands Nachrichten: Com ha evolucionat Catalunya econòmicament aquest any, atesa la crisi de l'euro?
 
Adam Casals: L'economia catalana torna a registrar un creixement dinàmic. El 2014 el PIB de Catalunya va augmentar un 1,5 % en comparació amb l'any anterior. També en el primer semestre de 2015 ha continuat la dinàmica positiva i s’ha registrat una taxa de creixement anual del 2,6 % i del 3,0 %, respectivament. Amb vora 209.000 milions d’euros, el PIB català està entre els de Finlàndia i Dinamarca. Catalunya és la comunitat autònoma d'Espanya amb el PIB més gran i representa el 20 per cent del PIB espanyol. Això és considerablement més que la part catalana pel que fa a la població total espanyola. El creixement de les exportacions catalanes també va registrar nivells rècord, fet que demostra la bona competitivitat de les empreses catalanes. Així, el volum total de les exportacions catalanes va augmentar en el primer semestre d'aquest any un 6,3 % en relació al mateix període de l'any passat.
 
Deutsche Mittelstands Nachrichten: Si realment tingués èxit la secessió d'Espanya, Catalunya no restaria pas automàticament a la UE. La regió es planteja ser admesa a la UE? O seguiria fora de la UE?
 
Adam Casals: Sovint s'afirma que Catalunya quedaria exclosa de la UE en cas d’independència. És cert que els tractats de la UE preveuen la sortida, però no pas l'exclusió d'un país. Els catalans són ciutadans de la UE des de 1986. Catalunya compleix i amplia des d’aleshores el patrimoni comunitari comú. Per tant, no es pot comparar amb un candidat a l’adhesió que primer hauria de fer cua. La societat catalana té una idea d’Europa molt més positiva que les poblacions de la majoria d’Estats membres. Per tant, es difícil d’imaginar que els catalans es puguin veure privats del passaport europeu i que les persones que viuen a Catalunya puguin perdre els drets adquirits a la UE. Catalunya seria, d'altra banda, i a diferència de la resta d'Espanya, un dels contribuents nets a la UE. Les múltiples inversions d’Alemanya i de l’Europa Central a Catalunya també són un indicador a favor d’una decisió pragmàtica que permeti a Catalunya quedar-se a la UE, a l'espai Schengen i a la zona euro.
 
Deutsche Mittelstands Nachrichten: Segons la seva opinió, com és d’important per a l’economia autòctona que Catalunya es quedi a la UE?
 
Adam Casals: Segurament serien pocs els països i governs interessats, atesa la situació geogràfica i internacional, al fet que Catalunya quedés fora de l’euro en contra de la seva voluntat, si es que això realment fos possible des del punt de vista de la legalitat. D’altra banda, les empreses internacionals presents a Catalunya també tenen un gran interès en l'existència de fronteres obertes i en la moneda única. Per tant, en cas que Catalunya no continués directament com a part integrant de la UE, es crearia una relació similar amb la UE com en el cas de Noruega o Suïssa.
 
Les relacions de Catalunya amb els seus socis econòmics més propers continuarien existint, sobretot amb Espanya. Perquè no oblidem l'enorme importància de Catalunya per a l'economia espanyola. També Espanya necessitarà i buscarà continuar amb la cooperació mútua, no fer-ho seria perjudicar-se ella mateixa.
Deutsche Mittelstands Nachrichten: La possible independència és tinguda en compte pels inversors estrangers?

L’enviat Adam Casals, juntament amb la Directora General de Relacions Bilaterals del Govern de Catalunya, Francesca Guardiola, el dia de l’obertura de la Delegació a Viena. (Foto: Mirjam Reither)
 
Adam Casals: Malgrat una possible independència, importants empreses multinacionals no han defugit fins ara de continuar invertint a Catalunya. Cal tenir en compte que importants projectes d'infraestructura estratègica, com el corredor logístic a través de la costa Mediterrània, es beneficiarien de la independència. No hi ha cap dubte pel que fa a la viabilitat econòmica a llarg termini d'una Catalunya independent, fins i tot si contempléssim el pitjor dels casos en relació a la pertinència a la UE.
 
Només en els darrers dies acabem de saber que l'empresa farmacèutica alemanya Fresenius Kabi invertirà 20 milions d'euros a Catalunya. Amazon està disposada a dur a terme una inversió de fins a 100 milions d'euros en un nou centre logístic a Barcelona. També la filial de Volkswagen, SEAT, ha anunciat que vol seguir invertint a la fàbrica de Martorell, prop de Barcelona.
 
Deutsche Mittelstands Nachrichten: Com han evolucionat les inversions directes a la regió en els últims sis mesos?
 
Adam Casals: La inversió bruta estrangera productiva a Catalunya va ascendir en el primer semestre de 2015, a 1.959 milions d’euros. Això, en relació amb el mateix període de l'any anterior (515 milions d'euros), representa un creixement del 281,2 per cent (3,8 vegades més). El resultat és el més alt en un primer semestre des de l'inici de la recol·lecció estadística d'aquestes dades.
 
Deutsche Mittelstands Nachrichten: Com s'explica aquest augment?
 
Adam Casals: L'augment de la inversió bruta estrangera s’explica gràcies al dinamisme de Catalunya com espai econòmic, la força de la marca Barcelona, la qualitat de vida a la vora de la mar Mediterrània, l'hospitalitat i la voluntat ferma de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya de contribuir a la fi de la crisi econòmica, i per descomptat, a la presència pròpia del Govern català a l'exterior, constantment compromès mitjançant una xarxa de delegacions i d’oficines econòmiques a atreure inversions estrangeres a Catalunya i aprofundir les relacions bilaterals amb els nostres països socis.
 
Deutsche Mittelstands Nachrichten: De quins països vénen la majoria dels inversors?
 
Adam Casals: En total, les inversions brutes estrangeres productives del primer semestre de 2015 provenien de més de 80 països (87). Les inversions més grans provenien de Luxemburg (18,7%) per un total de vora 365 milions d'euros, d’Alemanya (14,8%) amb uns 290 milions, de Mèxic amb un 9,9 % de les inversions i d'Irlanda i el Regne Unit amb un 9,1 %.
 
Deutsche Mittelstands Nachrichten: Hi ha algun sector més afavorit a Catalunya?
 
Adam Casals: El Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, va anunciar divendres passat que des de 2010 ençà, el 56 % dels projectes d'inversió estrangera en investigació i desenvolupament realitzats a Espanya ho han estat a Catalunya. En aquest àmbit, Catalunya ocupa des de 2010 el primer lloc a l’Europa continental: Des d’aleshores, s’han registrat 66 projectes que van significar una inversió de més de 1.000 milions d'euros i la creació de 6.000 llocs de treball. Els països que en l’àmbit de la investigació i desenvolupament han invertit més a Catalunya són Alemanya, Estats Units, Gran Bretanya, França i Japó. Destaquen les inversions en la indústria farmacèutica, en les tecnologies de la informació i la comunicació, així com en la indústria del plàstic.
 
Deutsche Mittelstands Nachrichten: Edward Hugh va dir el 2012 que "el sistema financer català depèn del BCE." Va al·ludir al deute de Caixa Bank, del Banc Sabadell SA i del mateix Catalunya Banc. Com estan ara les seves finances?
 
Adam Casals: A hores d’ara, tant Caixa Bank com Banc Sabadell han sortit de la difícil situació financera de 2012. En els balanços publicats de Caixa Bank s’hi pot observar que els resultats del Grup van augmentar en un 57,3 % fins a setembre de 2015 en comparació amb l'any anterior; és a dir, d'un valor de 663 milions d'euros el 2014 a 996 milions d'euros el 2015. En relació amb el Banc Sabadell, els resultats del setembre de 2014 eren de 265.300.000 d'euros, fet que representa un creixement del 42,5 % en comparació amb l'any anterior. Pel que fa a 2015, hi ha hagut de nou un increment del 59,4 %, de manera que Banc Sabadell té un benefici actual de 579,9 milions d'euros. Lamentablement, Catalunya Bank no va poder seguir el ritme d’aquestes altes taxes de creixement.
 
 
 


Very bad Bad Good Very good Excellent
carregant Loading




Lectures 2229 visits   Send post Send


Col·lectiu Emma - Explaining Catalonia

Col·lectiu Emma is a network of Catalans and non-Catalans living in different countries who have made it their job to track and review news reports about Catalonia in the international media. Our goal is to ensure that the world's public opinion gets a fair picture of the country's reality today and in history.

We aim to be recognized as a trustworthy source of information and ideas about Catalonia from a Catalan point of view.
[More info]

quadre Traductor


quadre Newsletter

If you wish to receive our headlines by email, please subscribe.

E-mail

 
legal terms
In accordance with Law 34/2002, dated 11 July, regarding information services and electronic commerce and Law 15/1999, dated 13 December, regarding the protection of personal data, we inform you that if you don’t wish to receive our newsletter anymore, you can unsubscribe from our database by filling out this form:








quadre Hosted by

      Xarxa Digital Catalana

Col·lectiu Emma - Explaining Catalonia