Col·lectiu Emma - Explaining Catalonia

Monday, 6 june 2016 | Arena Info, Die Welt, El País

Español,Català

Krystyna Schreiber respon a Fernando Savater

L'escriptor Frenando Savater va publicar en un diari espanyol i un alemany un article amb acusacions i falsedats sobre la realitat de Catalunya i el procés. Publiquem la resposta de la Krystyna Schreiber - amiga i col·laboradora de Col·lectiu Emma - que es va publicar a Arena Info.


Fernando Savater
Fragment de l'article "La ciutadanía amenazada" publicat a Die Welt i El País i La Repubblica


"...El nacionalismo separatista en Cataluña o el País Vasco pretende convertir la diversidad cultural en fragmentación política. El derecho a decidir que define a la ciudadanía democrática pertenece, según ellos, a los territorios, no a los individuos. Los ciudadanos no lo son del Estado más que parcialmente: cada cual ve restringida su soberanía por determinaciones predemocráticas e incluso prepolíticas, como son la etnia, la genealogía, la lengua o la geografía. Algunos territorios piden un referéndum para determinar si siguen o no en el Estado, pero en el que sólo votarían quienes ellos determinasen previamente que son “catalanes” o “vascos”: o sea que habría que aceptar de antemano lo que se pretende determinar con la consulta. En la España franquista, el castellano era la única lengua española en la que se podía educar a los niños o relacionarse con la Administración; hoy vivimos en el único país de la CE donde la lengua oficial común no puede ser elegida para tales usos en algunas zonas del Estado. Etcétera…"




Krystyna Schreiber
Traducció de Pere Grau del text de resposta en alemany
 
L'article del Sr. Fernando Savater, que va sortir el 14 de març a “Dir Welt” presenta el moviment independentista de Catalunya com si es tractés d'un moviment que amenaça Europa i els seus valors. Com a autora alemanya que des de fa temps segueixo els esdeveniments de primera mà i que he dedicat diversos llibres i articles al tema, vull contrastar aquesta visió de les coses amb uns quants dades.
 
El moviment independentista a Catalunya és un moviment democràtic de base, que reflexa la diversitat de la societat catalana. Els partidaris de la independència són d'orígen divers, pertanyen a totes les capes socials i els hi dóna suport un ample ventall de partits, des de l'anticapitalista CUP, passant pels republicans d'esquerra fins als nacionalistes liberals del partit Convergència.
 
El nacionalisme català no ha estat mai ètnic, sinó lingüístic-cultural. Catalunya ha estat sempre una terra d’immigració, sigui per gent del tercer món, o en el marc d’onades d'immigració massiva procedent d'altres parts d'Espanya, cosa que explica l'elevada proporció de població de parla espanyola a Catalunya. Només en els darrers deu anys Catalunya ha esdevingut la llar per més d'un milió de persones d'altres països, de les quals  un 15 % vénen de països de fora de la UE. Aquesta forta immigració ha portat al fet que cosa d’un 70 % dels ciutadans catalans no sigui d'orígen català. Malgrat això un 48 % de la població ha votat clarament la independéncia, com s'ha demostrat en les darreres eleccions (de la resta, un 8,9 % volen un referèndum d'autodeterminació, i un 39 % estàn en contra de la independència).
A més, els partidaris de la independència, tant en el camp de les institucions com per part de les iniciatives ciutadanes sempre han subratllat el caràcter pro-europeu del moviment. I fa ben poc el govern de Catalunya a ofert a la Comissió Europea d’acollir uns quants milers de refugiats. Així hom pot veure facilment que el moviment independentista de Catalunya no es basa en un nacionalisme clássic, excloent, o fins i tot antieuropeu.
 
A l'altra banda, Espanya, a la seva constitució estableix la obligació d’aprendre la llengua castellana (art. 3). Només en algunes regions són també oficials “les altres llengües d'Espanya” (català, basc i gallec), el seu ús és un dret, però cap obligació. Per part de l'estat no són considerades de valor equivalent al castellà. Tres exemples, dels molts que hi hi han, fan palesa aquesta actitud de l'estat espanyol: la mínima projecció la llengua catalana a l'estranger per part de l'Instituto Cervantes que és financiat  amb diners públics -també dels catalans-, la negativa constant d'Espanya a proposar el català com a una de les llengües de la UE, malgrat que és la novena llengua més parlada de la UE, i el fet que al congrés espanyol no es pugui parlar en català. Encara que sigui la seu de diputats de tots els ciutadans espanyols, també dels catalans. Aquesta situació té com a conseqüència que la majoria dels espanyols són monolingües. Bilingües només ho són les minories. La majoria del poble espanyol ni s'adona d'aquesta diversitat. Resultat: si senyals d'identitat com la llengua juguen un paper en el moviment independentista, no és degut a un regionalisme antieuropeu girat cara endins, sinó a què l’Estat espanyol no ha estat capaç de fer justícia a la seva propia diversitat cultural.
 
Savater afirma que els partidaris de la independència diuen que són els territoris i no els individus els que han de decidir sobre la pertinença política. Ningú diu, però, que siguin les muntanyes, els boscos o els rius, els que hagin de decidir si Catalunya ha de ser o no un nou estat a Europa. Aquesta decisió l'han de prendre els individus que viuen a Catalunya. Si algú vol sortir d'un cercle, aquesta decisió l'han de prendre en primer lloc els afectats. Què passaria si de cop i volta la resta d'Espanya, en un referèndum, votés per la independència de Catalunya, però els ciutadans catalans, no? Estaria llavors Catalunya obligada a fer-se independent?
 
Un altre argument de Savater és que els partidaris de la independència, mitjançant un referèndum volen aclarir qui és català i qui no ho és. Per comprovar el grau de veridicitat d'aquesta afirmació, podem consultar el decret català sobre la consulta popular del 9 de novembre de 2014, que va ses suspès pel Tribunal Constitucional: quines condicions havien de reunir els ciutadans per participar en la consulta? Els criteris ni eren el lloc de neixement ni la llengua, sinó el domicili fixe a Catalunya i una edat mínima de 16 anys.
 
En darrer terme el moviment independentista català és la resposta de base democrática d'una gran part dels ciutadans de Catalunya a la política fracasada, central i social, de l'estat espanyol, que no és capaç de complir la seva comesa, com a estat plurinacional,  ser també l'estat de tots els pobles que hi viuen. Aquest conflicte polític només es pot solucionar amb diàleg i amb capacitat de compromís que sigui per tots els seus actors una situació win-win, i no pas a través de la justícia.
 
La formació de nous estats tampoc és cap novetat. I cada estat té una història pròpia de la seva formació. Sovint  han sortit d'un context de violència. Però per què un nou estat que sorgeix d'un context pacífic i democrátic de base, hauria de tenir a l'Europa del segle XXI menys acceptació que aquells? Si el context polític en la formació d'una república catalana, són pau, democràcia, solidaritat i la disposció de construir un nou estat a Europa per tots els seus habitants, que sigui solidari amb els seus veïns, i especialment amb el seu estat-mare Espanya, llavors la construcció d’un estat d'aquesta mena representaria un enfortiment dels valors europeus i per tant d'Europa.
El que és segur és que el bloqueig d'una via democràtica en la que milions de ciutadans europeus puguin decidir sobre el seu futur polític, només tindrà conseqüéncies negatives i portaria un afebliment del projecte europeu.
 


Very bad Bad Good Very good Excellent (1 vòte)
carregant Loading




Lectures 2639 visits   Send post Send


Col·lectiu Emma - Explaining Catalonia

Col·lectiu Emma is a network of Catalans and non-Catalans living in different countries who have made it their job to track and review news reports about Catalonia in the international media. Our goal is to ensure that the world's public opinion gets a fair picture of the country's reality today and in history.

We aim to be recognized as a trustworthy source of information and ideas about Catalonia from a Catalan point of view.
[More info]

quadre Traductor


quadre Newsletter

If you wish to receive our headlines by email, please subscribe.

E-mail

 
legal terms
In accordance with Law 34/2002, dated 11 July, regarding information services and electronic commerce and Law 15/1999, dated 13 December, regarding the protection of personal data, we inform you that if you don’t wish to receive our newsletter anymore, you can unsubscribe from our database by filling out this form:








quadre Hosted by

      Xarxa Digital Catalana

Col·lectiu Emma - Explaining Catalonia