El Món
(15-01-2018)
 
Per GEMMA AGUILERA
 
 
Alfred de Zayas (La Habana, 1947) és relator independent de l’ONU i expert en dret internacional que exerceix a Suïssa. Conversa amb El Món com a autor de l’informe A-69-272 que va presentar el 2014 davant de l’Assemblea General de l’ONU sobre teoria i pràctica del dret a la lliure determinació, que va ser “totalment acceptat” i que “té una gran rellevància per al cas de Catalunya”. Considera “aberrant” que als catalans “se’ls hagi negat la solidaritat internacional” en declarar la independència el 27 s'octubre del 2017. 
 
Senyor de Zayas, considera que Espanya té presos polítics?

És evident que aquestes quatre persones estan empresonades per suposats delictes que són essencialment polítics, perquè no hi ha res més polític que defensar pacíficament la cultura i la identitat pròpies i exercir el dret a la lliure determinació. L’article primer del Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics i del Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals, tots dos ratificats per Espanya, contemplen el dret d’autodeterminació com un dret que no es pot derogar en cap cas i, això és molt rellevant, és un dret que prima sobre altres drets. Em remeto a l’article 96 de la Constitució espanyola, que dóna prioritat al dret internacional per sobre del dret nacional. Com és ben sabut per Madrid, les lleis i la Constitució han de ser interpretades a la llum del dret internacional. 
 
Espanya defensa que la integritat territorial prima per sobre d’aquest dret reconegut internacionalment.

És cert que alguns sectors intenten implantar aquest argument, però és totalment fals. La integritat territorial és un principi del dret internacional, però sempre ha evolucionat i depèn de molts factors. En el moment en què hi ha un conflicte entre aquest principi i un dret, com ho és el de la lliure determinació, és evident que passa per davant el dret. 
 
Per tant, els ‘Jordis’ i els consellers del Govern empresonats, són presos polítics?

Desgraciadament, Espanya té presos polítics i la UE i l’ONU callen. Són presos polítics perquè se’ls acusa de defensar un dret polític sense haver comès cap acció violenta ni haver sabotejat res. Comparem el cas d’Espanya i Catalunya amb altres països on hi ha manifestacions, que són violentíssimes, en què s’utilitzen tota mena d’armes de foc. Doncs bé, l’Estat espanyol, que com a membre de la UE és un estat democràtic, pretén equiparar les manifestacions pacífiques dels catalans amb situacions de violència extrema, i això és molt greu. Precisament, el que hem vist a Catalunya és una gran disciplina pacífica en el camp independentista, que insisteix dialogar amb el govern central. No ho ha res més legítim que exigir aquest diàleg.
 
Si es constata que Espanya té presos polítics, la UE es pot permetre aquest comportament per part d'un Estat membre contra ciutadans europeus? Tampoc l’ONU s’ha pronunciat al respecte.

Comparteixo aquest sentiment, és obligació de l’ONU i de la UE condemnar una situació en què persones són detingudes i empresonades per accions de naturalesa estrictament política.
 
Han guardat silenci fins ara. No semblen pas interessats a denunciar aquesta situació.

Recomano que els presos polítics s’adrecin per escrit al grup de treball de la detenció arbitrària de l’ONU, amb enviament de tota la documentació necessària. I a la vegada, recomano que es facin arribar aquests casos al comitè de drets humans de l’ONU. Jo he estat funcionari de l’ONU i era el cap del departament de queixes, de manera que si s’adreça una queixa a aquest comitè demanant com a mesura cautelar l’alliberament dels presos, és factible un gest. Aquesta petició d’alliberament es troba plenament dins del protocol facultatiu i és viable.