Col·lectiu Emma - Explaining Catalonia

Monday, 10 september 2018

Català

ONZE DE SETEMBRE DE 2018: BALANÇ A CATALUNYA


Fa quasi exactament un any que el Col·lectiu Emma advertia d´una escalada del conflicte entre Espanya i Catalunya i defensava una solució negociada, que hauria d´incloure en algun moment un referèndum sobre la independència. Alguns dels observadors internacionals més ben informats també ho veien així. El govern espanyol, en canvi, va ser inflexible a l´hora de negar als catalans el dret d´expressar-se per mitjà del vot. Després que fracassessin tots els intents d´aconseguir un referèndum acordat, el govern català el va convocar unilateralment.
 
Immediatament les autoritats espanyoles van declarar il·legal la votació i es van proposar impedir-la per tots els mitjans. Van portar a Catalunya de diferents llocs d´Espanya 6.000 agents antidisturbis i de la Guàrdia Civil, amb tot el simbolisme d´una força d´ocupació. El matí del primer d´octubre es van donar ordres d´assaltar els col·legis electorals de diversos pobles i barris. Milions de persones de tot el món van poder contemplar en directe per televisió la violència desfermada contra ciutadans pacífics que esperaven per votar. Molts van veure per primera vegada una cara d´Espanya que no coneixien.
 
Al final del dia, cap dels dos bàndols va poder declarar una victòria total. Prop de 2,3 milions de persones havien aconseguit votar, el 90% de les quals a favor de la independència. El govern espanyol havia fracassat en el seu intent d´impedir el referèndum, però les dificultats que havia provocat permetien posar en dubte la seva validesa. Amb tot, més de 2 milions de vots favorables a la independència no es podien passar per alt. Basant-se en aquests resultats, i després d´una votació al parlament de Catalunya, el president Puigdemont va proclamar la independència. Al mateix temps, enmig d´amenaces d´intervenció militar i potser refiant-se d´una mediació exterior que s´havia apuntat però que no es va materialitzar, va anunciar que la declaració quedava en suspens a l´espera d´una negociació amb el govern espanyol.
 
En comptes d´aprofitar l´oportunitat per rebaixar la tensió i buscar una entesa amb els catalans, el govern espanyol va optar per la confrontació oberta: abans d´acabar el mes s´havia dissolt el parlament de Catalunya, s´havia cessat l´executiu i tota l´administració quedava en mans del govern central. Nou polítics i dirigents de la societat civil van ser acusats de delictes de rebel·lió i posats en presó preventiva. Tement que els passaria el mateix, uns altres set, entre ells el president Puigdemont, van optar per sortir del país.
 
Servint-se de les seves facultats d´excepció, el president espanyol Rajoy va convocar eleccions al parlament de Catalunya. Amb polítics empresonats o a l´exili, un control estricte dels mitjans catalans i un bombardeig de propaganda unionista des de tots els canals espanyols, les circumstàncies no eren òptimes per a unes eleccions imparcials però, per a sorpresa i frustració de pràcticament tothom a Espanya, els partits independentistes van renovar la seva majoria. Pel maig va prendre possessió un nou president que es va comprometre a tirar endavant el procés cap a la independència, en comunicació permanent amb el president Puigdemont i els altres polítics empresonats o a l´exili.
 
Pel juny, colpit per una sèrie d´escàndols de corrupció a les altes esferes, i també com a conseqüència del fracàs de la seva política envers Catalunya, el Partido Popular va perdre una moció de confiança al parlament espanyol i es va instal·lar a Madrid un govern dirigit pel socialista Pedro Sánchez. D´aquell moment ençà, el nou president ha anat enviant missatges contradictoris – expressant la seva voluntat d´encarar la situació a Catalunya mitjançant el diàleg però sense fer gran cosa per esmenar tot el mal fet pel seu predecessor. Així és essencialment com estan les coses en el front polític.
 
Mentrestant, més de mil servidors públics i ciutadans privats estan sent investigats o han estat processats pel seu presumpte paper en el referèndum. Set representants polítics, entre els quals hi ha el president Puigdemont, continuen en els tres països europeus on les peticions d´extradició presentades pel tribunal suprem espanyol van ser denegades o retirades. Els altres polítics i dirigents de la societat civil detinguts entre octubre i març segueixen empresonats a l´espera d´un judici que ningú a Catalunya preveu que sigui just. Independentment del resultat, tot el procediment serà portat davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans i del mecanisme de drets humans de les Nacions Unides, on es dóna per segura la condemna de les accions del govern espanyol. Tant a Catalunya com a l´exterior es considera en general que els encausats són presos polítics i un veredicte de culpabilitat als tribunals espanyols provocaria la indignació popular i exigiria una resposta del govern català. El que pugui passar després és imprevisible.
 
Encara hi ha moltes persones a Catalunya que no han perdut l´esperança en una solució civilitzada, que és també el que voldria un sector creixent de l´opinió pública europea. En l´arena internacional la part catalana està guanyant d´una manera lenta però constant la batalla de les idees, especialment perquè el camí emprès fins ara per l´estat espanyol posa en qüestió la seva condició d´autèntica democràcia. Pels actes del seu govern – la guerra bruta contra els polítics i el menyspreu dels drets de les persones, la barbàrie del primer d´octubre, l´estat d´emergència no declarat que va representar el segrest de les institucions catalanes, la tolerància de les tàctiques de comando de bandes unionistes petites però agressives i fins i tot el suport que aquestes reben d´alguns partits, o la continuació de l´ofensiva judicial contra representants del poble, que fa burla de la separació de poders –, per tot això, Espanya s´ha arrenglerat amb altres estats poc respectuosos de les llibertats – pensem en Turquia o en Rússia – que se situen al marge de l´Europa democràtica.
 
La nova administració espanyola té l´oportunitat de reparar aquesta imatge, però només si demostra la voluntat política necessària per canviar de rumb i evitar els mateixos errors dels seus predecessors. Això requereix encetar un diàleg autènticament bilateral del qual no en quedi exclòs cap tema, i sense traçar línies vermells abans de començar. Als catalans no els caldrien gaires estímuls per seure a la taula. De fet, és el que han estat reclamant en tot moment. És la part espanyola la que potser necessitaria una empenta una mica forta de l´exterior, ni que fos per ajudar el president Sánchez a superar l´hostilitat de l´oposició i la reticència d´alguns del seu partit que veuen qualsevol acord amb Catalunya com un acte d´alta traïció.
 
Al final d´aquest procés de diàleg, si s´arriba a endegar, els representants polítics haurien de sotmetre al poble el resultat de la seva negociació. Això vol dir un referèndum oficial que permeti als ciutadans triar entre la independència i qualsevol alternativa que la part espanyola vulgui proposar. Llavors la decisió del poble hauria de ser respectada per tots, al país i a fora, i tothom hauria de col·laborar per fer-la efectiva.
 
És possible que els governs europeus no vegin amb bons ulls la independència de Catalunya o fins i tot que hi estiguin en contra, però els hauria de preocupar el menyspreu dels drets humans fonamentals que s´està veient a Espanya. I difícilment poden deixar de defensar principis essencials de bon govern com el dret de tots els pobles a determinar lliurement el seu futur i la primacia de les solucions pacífiques i democràtiques per resoldre tots els problemes polítics. En el clima que impera avui a Europa, la passivitat no és una opció. Posar la decisió sobre la independència a les mans del poble és la fórmula que té el suport de més de tres quartes parts dels catalans. També és el resultat que haurien de promoure els socis d´Espanya com la millor manera d´impedir la davallada cap a l´autoritarisme d´un altre país europeu i el retorn d´un passat antidemocràtic que s´hauria de témer també per les seves repercussions en tot el continent.
 
Traduït de l´original anglès.
 
 


Very bad Bad Good Very good Excellent
carregant Loading




Lectures 458 visits   Send post Send


Col·lectiu Emma - Explaining Catalonia

Col·lectiu Emma is a network of Catalans and non-Catalans living in different countries who have made it their job to track and review news reports about Catalonia in the international media. Our goal is to ensure that the world's public opinion gets a fair picture of the country's reality today and in history.

We aim to be recognized as a trustworthy source of information and ideas about Catalonia from a Catalan point of view.
[More info]

quadre Traductor


quadre Newsletter

If you wish to receive our headlines by email, please subscribe.

E-mail

 
legal terms
In accordance with Law 34/2002, dated 11 July, regarding information services and electronic commerce and Law 15/1999, dated 13 December, regarding the protection of personal data, we inform you that if you don’t wish to receive our newsletter anymore, you can unsubscribe from our database by filling out this form:









quadre Hosted by

      Xarxa Digital Catalana

Col·lectiu Emma - Explaining Catalonia