A Madrid, al cor d’Europa occidental, dotze representants de la política i de la societat civil de Catalunya són en aquests dies sota judici. Nou d’ells són en presó preventiva, en molts casos des de fa més d’un any. Els càrrecs són molt greus i la fiscalia els demana penes que poden arribar fins a 25 anys.
Entre els presumptes delictes de què se’ls acusa hi ha el de "rebel·lió": és la figura criminal utilitzada per a aquells que el 1981 van irrompre armats dins el parlament espanyol i van treure els tancs al carrer. Efectivament, el codi penal espanyol, en la tipificació d’aquest delicte, requereix l’element de la "alçament violent".
L'única violència fins ara clarament visible i que ha aparegut en gran nombre d’imatges que han fet la volta al mon, és tanmateix la emprada per les forces policials espanyoles, sortint de tot arreu del país cap a Catalunya amb el crit amenaçador de "a por ellos!"; pegant votants i manifestants (fins i tot no independentistes) que resistien pacíficament, amb els braços alçats, defensant els col·legis electorals; disparant bales de goma als ciutadans, tot i que el seu ús està prohibit a Catalunya.
Però la història judicial no s’acaba a Madrid, davant el Tribunal Suprem. Altres acusats son jutjats (per desobediència i altres delictes) pels tribunals de Catalunya; hi ha centenars d'alcaldes, activistes socials, artistes, investigats (i en alguns casos condemnats) per haver contribuït d’alguna manera a la preparació del referèndum o simplement per expressar les seves idees (eloqüent, en aquest sentit, l'Informe Amnistia Internacional 2017 / 18, pàgines 339-341).
Hi ha, a més, set polítics, tant parlamentaris com membres de l'anterior govern català que es van refugiar a Bèlgica, Escòcia i Suïssa per no ser detinguts i per continuar la seva acció política des de l’exterior: són ciutadans lliures a tot Europa, perquè arran de la decisió d’un tribunal alemany en el cas de Puigdemont, l’autoritat judicial espanyola va retirar totes les euroordres d’arrest en contra d’ells.
Més enllà de les anomalies tècniques dels procediments judicials (destacades per diversos observadors internacionals), és evident el què està passant: s’està discutint als tribunals una qüestió eminentment política, que mai no hauria d’haver sortit del camp de la política. Es criminalitza tota una classe política, la responsabilitat de la qual és haver intentat obligar les institucion espanyoles, tancades radicalment al diàleg, a obrir-se. S'oblida que més de dos milions de ciutadans catalans han estat demanant des de fa anys, d'una manera correcta i pacífica, poder-se expressar lliurement i democràticament sobre quina hauria de ser l'estructura de les relacions entre Espanya i Catalunya.
Només des d’una posició de nacionalisme intransigent es pot mantenir que la qüestió de la independència de Catalunya sigui un tema sobre el qual ni tan sols es pot obrir el debat democràtic; només des d’una posició il·liberal es pot considerar preferible la limitació dels drets fonamentals civils i polítics.
El silenci d’Europa, que liquida l’afer com una qüestió interna a Espanya, és deplorable i perillós. És un signe de debilitat de les institucions europees, no de força, i contribueix a la radicalització del conflicte, no a la seva resolució. Si la UE accepta la criminalització de la protesta pacífica i de la desobediència civil en un país membre de la rellevància d'Espanya, els que son amenaçats son els drets de tots els demòcrates, no només dels catalans, sinó dels espanyols i dels europeus. I aquest silenci és fins i tot vergonyós quan el Parlament Europeu prohibeix als polítics catalans refugiats a l’estranger participar en una conferència organitzada a les seves instal·lacions tot permetent, gairebé simultàniament, un debat anti-catalanista promogut per Vox, un partit espanyol d’extrema dreta, obertament i programàticament homòfob, masclista, xenòfob.
És preocupant també l'escassa atenció d’una part de la premsa, l'opinió i els intel·lectuals del nostre país envers aquesta qüestió. En l’escenari descrit, creiem, al contrari, que és totalment necessari el compromís i el control vigilant de tots aquells que es preocupen per la protecció dels drets, els valors democràtics i els principis consagrats en els propis tractats de la UE.
Demanem, com a ciutadans europeus, l'alliberament dels presos catalans, el retorn a una situació de normalitat democràtica i l’obertura d’un diàleg polític sobre la qüestió, l’únic camí que pot conduir a una solució coherent amb els valors de la democràcia.
El destí de Catalunya és el nostre destí i el destí de tot Europa.
[traducció al català: Marco Giralucci - Isabel Turull]
Maurizio Acerbo, segretario nazionale PRC-Sinistra Europea, Roma
Luigi Agostini, saggista, Roma
Matteo Angioli, Partito Radicale, Roma
Vando Borghi, Università di Bologna
Bojan Brezigar, giornalista, Trieste
Luca Cassiani, Consigliere PD Regione Piemonte, Torino
Luciano Caveri, giornalista e politico, Aosta
Lluís Cabasés, giornalista, Alba
Massimo Cacciari, filosofo, Venezia
Duccio Campagnoli, ex Assessore Emilia-Romagna, Bologna
Elisa Castellano, Fondazione Di Vittorio, Roma
Pietro Cataldi, Rettore dell’Università per stranieri di Siena
Nancy de Benedetto, Presidente Associazione italiana di studi catalani, Università di Bari
Luigi de Magistris, sindaco di Napoli
Piero Di Siena, giornalista, Roma
Fausto Durante, Resp. politiche internazionali ed europee Cgil, Roma
Paolo Ferrero, vice presidente del Partito della Sinistra Europea, Torino
Gennaro Ferraiuolo, Università di Napoli Federico II
Luigi Foffani, Università di Modena e Reggio Emilia
Eleonora Forenza, Parlamentare europea GUE/Ngl, Rifondazione comunista, Bari
Laura Harth, Rappresentante alle Nazioni Unite del Partito Radicale, Roma
Rafael Hidalgo, insegnante, Ràdio Catalunya Itàlia, Roma
Andrea Maestri, Avvocato per i diritti umani, Ravenna
Fabio Marcelli, ISGI CNR, Associazione giuristi democratici, Roma
Maria Grazia Meriggi, Università di Bergamo
Sandro Mezzadra, Università di Bologna
Cesare Minghini, sindacalista CGIL, Bologna
Tomaso Montanari, Università di Siena, Firenze
Simone Oggionni, Responsabile Forum Europa MDP-Articolo 1, Roma
Fiorella Prodi, segreteria regionale Cgil Emilia-Romagna, Modena
Roberto Rampi, senatore PD, Vimercate (MB)
Patrizio Rigobon, Università Ca’ Foscari di Venezia
Simonetta Rubinato, avvocato, ex senatrice e deputata, Treviso
Emilio Santoro, Università di Firenze, Centro di documentazione “L’altro diritto”
Rossella Selmini, Università del Minnesota, Minneapolis-Bologna
Barbara Spinelli, giornalista e Parlamentare europea GUE/Ngl, Roma
Massimo Torelli, coordinatore nazionale di Altra Europa Con Tsipras, Firenze
Gianni Vernetti, ex senatore e sottosegretario agli Affari esteri, Torino
Walter Vitali, Direttore esecutivo Urban@it – Centro nazionale studi politiche urbane, Bologna
Cristina Accardi, studentessa, Salemi (TP)
Carla Acocella, Università Suor Orsola Benincasa di Napoli
Ivana Aiello, avvocato, Avellino
Rosalba Altopiedi, Università del Piemonte Orientale
Anna Amat, CNR Perugia
Umberto Amato, IMM CNR Napoli
Luciana Ambrosino, copywriter, Napoli
Giso Amendola, Università di Salerno
Virginia Amorosi, avvocato, Lecce.
Daniele Amoroso, Università di Cagliari
Giorgio Andreoli, psicologo, Milano
Simona Anichini, traduttrice, Firenze
Sara Antoniazzi, Università Ca’ Foscari di Venezia
Francesco Ardolino, Universitat de Barcelona
Gennaro Avallone, Università di Salerno
Edoardo Balletta, Università di Bologna.
Danilo Barbi, sindacalista Cgil, Bologna
Giuliano Barbolini, ex senatore PD, Modena
Albert Barreda, pittore, Savona
Ursula Bedogni, traduttrice, Barcelona
Marzia Bertazzoni, impiegata, Parma
Gabriele Bettelli, responsabile MDP, Modena
Imma Boixadós, agente immobiliare, Bra (CN)
Mirka Bonomi, pensionata, Ostia (Roma)
Enric Bou, Università Ca’ Foscari di Venezia
Mario Bravi, presidente IRES Umbria, Terni
Stefania Buosi Moncunill, insegnante, Trieste
Rosa Maria Caballé, dipendente pubblico, Bologna
Marco Calaresu, Università di Sassari
Domenico Caminiti, ingegnere, Torino
Stefano Campus, funzionario amministrativo, Presidente Òmnium Cultural de L'Alguer
Fulvio Capitanio, economista, Aiguafreda (Barcellona)
Flora Cappelluti, giornalista, Milano
Lìdia Carol, Università di Verona
Maria Carreras Goicochea, Università di Catania
Imma Caruso, Napoli, ISSM-CNR
Sergio Caserta, attivista e blogger, Bologna
Giovanni Castagno, insegnante, Roma
Giovanni C. Cattini, Università di Barcellona
Ivan Cecchini, dirigente pubblico, Bellaria-Igea Marina
Giulio Ceci, libero professionista, Roma
Giovanni Cherubini, ingegnere, Gilching (Germania)
Federico Chicchi, Università di Bologna
Claudia Ciavatta, dipendente pubblico, Roma
Adriano Cirulli, Università La Sapienza di Roma
Elena Coccia, Napoli, consigliere comunale Napoli, Sinistra in comune
Maria Teresa Colarossi, insegnante, Tivoli (Roma)
Gemma Teresa Colesanti, ISEM CNR Napoli
Maria Cristina Coliva, pensionata, Bologna
Mauro Colombarini, sindacalista Spi-CGIL, Bologna
Anna Maria Compagna, Università di Napoli Federico II
Michele Conia, Sindaco di Cinquefrondi (RC)
Roberto Cornelli, Università di Milano Bicocca
Giacomo Comincini, studente, Pavia
Enrico Curti, imprenditore, Riomaggiore (SP)
Salvatore D'Acunto, Seconda Università di Napoli.
Ettore D’Agostino, insegnante, Torino
Francesco D’Agresta, coordinatore provinciale MDP Pescara
Patrizia D'Antonio, insegnante, Roma
Elisa D’Ugo, studentessa, Roma
Pasquale D'Ugo, agente di commercio, Roma
Gaspare Dalia, Università di Salerno
Gaetano Damiano, bibliotecario, Archivio di Stato di Napoli
Alessandro De Giorgi, San Josè State University (USA)
Maurizio Del Bufalo, coordinatore Festival del Cinema dei Diritti Umani, Napoli
Claudia della Ragione, studentessa, Napoli
Gabriele de Martino, Università Suor Orsola Benincasa di Napoli
Matteo de Notaris, neurochirurgo, Benevento
Gioacchino de Padova, Consevatorio Piccinni di Bari
Luisa Derosa, Università Aldo Moro di Bari
Giuliana De Vivo, giornalista, Milano
Ebe Diaferia, impiegata, Caserta
Cristina Di Domizio, pensionata, Bologna
Pietro Umberto Dini, Università di Pisa
Anna di Ronco, Università di Essex
Francesco Donato, insegnante, Torino
Eugenio Donise, ex senatore, Napoli
Mercedes Escribano Ferre, operatore sanitario, Parma
Marco Esposito, giornalista, Napoli
Maurizio Fabbri, Spi Cgil Nazionale, Bologna
Simona Fabbris, insegnante, Pisa
Anita Fabiani, Università di Catania
Andrea Fabbri Cossarini, sindacalista Cgil, Bologna
Language Traductor Newsletter⚡️ Thread with legal and historical arguments on "#Catalonia #selfdetermination” https://t.co/Z1lx1D1bdS
— Col·lectiu Emma (@CollectiuEmma) 15 de març de 2017
Hosted by
Loading
343 visits
Send