Col·lectiu Emma - Explaining Catalonia

Wednesday, 20 march 2019

Català

Catalunya, Europa, democràcia

Un manifest italià que demana la llibertat dels presos polítics i ‘el retorn’ a la normalitat democràtica a l’estat espanyol suma centenars d’adhesions. El text l’ha impulsat una quarantena d'intel·lectuals i polítics italians i l’han publicat al mitjà d’esquerres Left.it


A Madrid, al cor d’Europa occidental, dotze representants de la política i de la societat civil de Catalunya són en aquests dies sota judici. Nou d’ells són en presó preventiva, en molts casos des de fa més d’un any. Els càrrecs són molt greus i la fiscalia els demana penes que poden arribar fins a 25 anys.

 

Entre els presumptes delictes de què se’ls acusa hi ha el de "rebel·lió": és la figura criminal utilitzada per a aquells que el 1981 van irrompre armats dins el parlament espanyol i van treure els tancs al carrer. Efectivament, el codi penal espanyol, en la tipificació d’aquest delicte, requereix l’element de la "alçament violent".

L'única violència fins ara clarament visible i que ha aparegut en gran nombre d’imatges que han fet la volta al mon, és tanmateix la emprada per les forces policials espanyoles, sortint de tot arreu del país cap a Catalunya amb el crit amenaçador de "a por ellos!"; pegant votants i manifestants (fins i tot no independentistes) que resistien pacíficament, amb els braços alçats, defensant els col·legis electorals; disparant bales de goma als ciutadans,  tot i que el seu ús està prohibit a Catalunya.

 

Però la història judicial no s’acaba a Madrid, davant el Tribunal Suprem. Altres acusats son jutjats (per desobediència i altres delictes) pels tribunals de Catalunya; hi ha centenars d'alcaldes, activistes socials, artistes, investigats (i en alguns casos condemnats) per haver contribuït d’alguna manera a la preparació del referèndum o simplement per expressar les seves idees (eloqüent, en aquest sentit, l'Informe Amnistia Internacional 2017 / 18, pàgines 339-341).

Hi ha, a més, set polítics, tant parlamentaris com membres de l'anterior govern català que es van refugiar a Bèlgica, Escòcia i Suïssa per no ser detinguts i per continuar la seva acció política des de l’exterior: són ciutadans lliures a tot Europa, perquè arran de la decisió d’un tribunal alemany en el cas de Puigdemont, l’autoritat judicial espanyola va retirar totes les euroordres d’arrest en contra d’ells.

 

Més enllà de les anomalies tècniques dels procediments judicials (destacades per diversos observadors internacionals), és evident el què està passant: s’està discutint als tribunals una qüestió eminentment política, que mai no hauria d’haver sortit del camp de la política. Es criminalitza tota una classe política, la responsabilitat de la qual és haver intentat obligar les institucion espanyoles, tancades radicalment al diàleg, a obrir-se. S'oblida que més de dos milions de ciutadans catalans han estat demanant des de fa anys, d'una manera correcta i pacífica, poder-se expressar lliurement i democràticament sobre quina hauria de ser l'estructura de les relacions entre Espanya i Catalunya.

Només des d’una posició de nacionalisme intransigent es pot mantenir que la qüestió de la independència de Catalunya sigui un tema sobre el qual ni tan sols es pot obrir el debat democràtic; només des d’una posició il·liberal es pot considerar preferible la limitació dels drets fonamentals civils i polítics.

 

El silenci d’Europa, que liquida l’afer com una qüestió interna a Espanya, és deplorable i perillós. És un signe de debilitat de les institucions europees, no de força, i contribueix a la radicalització del conflicte, no a la seva resolució. Si la UE accepta la criminalització de la protesta pacífica i de la desobediència civil en un país membre de la rellevància d'Espanya, els que son amenaçats son els drets de tots els demòcrates, no només dels catalans, sinó dels espanyols i dels europeus. I aquest silenci és fins i tot vergonyós quan el Parlament Europeu prohibeix als polítics catalans refugiats a l’estranger participar en una conferència organitzada a les seves instal·lacions tot permetent, gairebé simultàniament, un debat anti-catalanista promogut per Vox, un partit espanyol d’extrema dreta, obertament i programàticament homòfob, masclista, xenòfob.

 

És preocupant també l'escassa atenció d’una part de la premsa, l'opinió i els intel·lectuals del nostre país envers aquesta qüestió. En l’escenari descrit, creiem, al contrari, que és totalment necessari el compromís i el control vigilant de tots aquells que es preocupen per la protecció dels drets, els valors democràtics i els principis consagrats en els propis tractats de la UE.

Demanem, com a ciutadans europeus, l'alliberament dels presos catalans, el retorn a una situació de normalitat democràtica i l’obertura d’un diàleg polític sobre la qüestió, l’únic camí que pot conduir a una solució coherent amb els valors de la democràcia.

El destí de Catalunya és el nostre destí i el destí de tot Europa.

 

[traducció al català: Marco Giralucci - Isabel Turull]


 

Maurizio Acerbo, segretario nazionale PRC-Sinistra Europea, Roma

Luigi Agostini, saggista, Roma

Matteo Angioli, Partito Radicale, Roma

Vando Borghi, Università di Bologna

Bojan Brezigar, giornalista, Trieste

Luca Cassiani, Consigliere PD Regione Piemonte, Torino

Luciano Caveri, giornalista e politico, Aosta

Lluís Cabasés, giornalista, Alba

Massimo Cacciari, filosofo, Venezia

Duccio Campagnoli, ex Assessore Emilia-Romagna, Bologna

Elisa Castellano, Fondazione Di Vittorio, Roma

Pietro Cataldi, Rettore dell’Università per stranieri di Siena

Nancy de Benedetto, Presidente Associazione italiana di studi catalani, Università di Bari

Luigi de Magistris, sindaco di Napoli

Piero Di Siena, giornalista, Roma

Fausto Durante, Resp. politiche internazionali ed europee Cgil, Roma

Paolo Ferrero, vice presidente del Partito della Sinistra Europea, Torino

Gennaro Ferraiuolo, Università di Napoli Federico II

Luigi Foffani, Università di Modena e Reggio Emilia

Eleonora Forenza, Parlamentare europea GUE/Ngl, Rifondazione comunista, Bari

Laura Harth, Rappresentante alle Nazioni Unite del Partito Radicale, Roma

Rafael Hidalgo, insegnante, Ràdio Catalunya Itàlia, Roma

Andrea Maestri, Avvocato per i diritti umani, Ravenna

Fabio Marcelli, ISGI CNR, Associazione giuristi democratici, Roma

Maria Grazia Meriggi, Università di Bergamo

Sandro Mezzadra, Università di Bologna

Cesare Minghini, sindacalista CGIL, Bologna

Tomaso Montanari, Università di Siena, Firenze

Simone Oggionni, Responsabile Forum Europa MDP-Articolo 1, Roma

Fiorella Prodi, segreteria regionale Cgil Emilia-Romagna, Modena

Roberto Rampi, senatore PD, Vimercate (MB)

Patrizio Rigobon, Università Ca’ Foscari di Venezia

Simonetta Rubinato, avvocato, ex senatrice e deputata, Treviso

Emilio Santoro, Università di Firenze, Centro di documentazione “L’altro diritto”

Rossella Selmini, Università del Minnesota, Minneapolis-Bologna

Barbara Spinelli, giornalista e Parlamentare europea GUE/Ngl, Roma

Massimo Torelli, coordinatore nazionale di Altra Europa Con Tsipras, Firenze

Gianni Vernetti, ex senatore e sottosegretario agli Affari esteri, Torino

Walter Vitali, Direttore esecutivo Urban@it – Centro nazionale studi politiche urbane, Bologna


 

Cristina Accardi, studentessa, Salemi (TP)

Carla Acocella, Università Suor Orsola Benincasa di Napoli

Ivana Aiello, avvocato, Avellino

Rosalba Altopiedi, Università del Piemonte Orientale

Anna Amat, CNR Perugia

Umberto Amato, IMM CNR Napoli

Luciana Ambrosino, copywriter, Napoli

Giso Amendola, Università di Salerno

Virginia Amorosi, avvocato, Lecce.

Daniele Amoroso, Università di Cagliari

Giorgio Andreoli, psicologo, Milano

Simona Anichini, traduttrice, Firenze

Sara Antoniazzi, Università Ca’ Foscari di Venezia

Francesco Ardolino, Universitat de Barcelona

Gennaro Avallone, Università di Salerno

Edoardo Balletta, Università di Bologna.

Danilo Barbi, sindacalista Cgil, Bologna

Giuliano Barbolini, ex senatore PD, Modena

Albert Barreda, pittore, Savona

Ursula Bedogni, traduttrice, Barcelona

Marzia Bertazzoni, impiegata, Parma

Gabriele Bettelli, responsabile MDP, Modena

Imma Boixadós, agente immobiliare, Bra (CN)

Mirka Bonomi, pensionata, Ostia (Roma)

Enric Bou, Università Ca’ Foscari di Venezia

Mario Bravi, presidente IRES Umbria, Terni

Stefania Buosi Moncunill, insegnante, Trieste

Rosa Maria Caballé, dipendente pubblico, Bologna

Marco Calaresu, Università di Sassari

Domenico Caminiti, ingegnere, Torino

Stefano Campus, funzionario amministrativo, Presidente Òmnium Cultural de L'Alguer

Fulvio Capitanio, economista, Aiguafreda (Barcellona)

Flora Cappelluti, giornalista, Milano

Lìdia Carol, Università di Verona

Maria Carreras Goicochea, Università di Catania

Imma Caruso, Napoli, ISSM-CNR

Sergio Caserta, attivista e blogger, Bologna

Giovanni Castagno, insegnante, Roma

Giovanni C. Cattini, Università di Barcellona

Ivan Cecchini, dirigente pubblico, Bellaria-Igea Marina

Giulio Ceci, libero professionista, Roma

Giovanni Cherubini, ingegnere, Gilching (Germania)

Federico Chicchi, Università di Bologna

Claudia Ciavatta, dipendente pubblico, Roma

Adriano Cirulli, Università La Sapienza di Roma

Elena Coccia, Napoli, consigliere comunale Napoli, Sinistra in comune

Maria Teresa Colarossi, insegnante, Tivoli (Roma)

Gemma Teresa Colesanti, ISEM CNR Napoli

Maria Cristina Coliva, pensionata, Bologna

Mauro Colombarini, sindacalista Spi-CGIL, Bologna

Anna Maria Compagna, Università di Napoli Federico II

Michele Conia, Sindaco di Cinquefrondi (RC)

Roberto Cornelli, Università di Milano Bicocca

Giacomo Comincini, studente, Pavia

Enrico Curti, imprenditore, Riomaggiore (SP)

Salvatore D'Acunto, Seconda Università di Napoli.

Ettore D’Agostino, insegnante, Torino

Francesco D’Agresta, coordinatore provinciale MDP Pescara

Patrizia D'Antonio, insegnante, Roma

Elisa D’Ugo, studentessa, Roma

Pasquale D'Ugo, agente di commercio, Roma

Gaspare Dalia, Università di Salerno

Gaetano Damiano, bibliotecario, Archivio di Stato di Napoli

Alessandro De Giorgi, San Josè State University (USA)

Maurizio Del Bufalo, coordinatore Festival del Cinema dei Diritti Umani, Napoli

Claudia della Ragione, studentessa, Napoli

Gabriele de Martino, Università Suor Orsola Benincasa di Napoli

Matteo de Notaris, neurochirurgo, Benevento

Gioacchino de Padova, Consevatorio Piccinni di Bari

Luisa Derosa, Università Aldo Moro di Bari

Giuliana De Vivo, giornalista, Milano

Ebe Diaferia, impiegata, Caserta

Cristina Di Domizio, pensionata, Bologna

Pietro Umberto Dini, Università di Pisa

Anna di Ronco, Università di Essex

Francesco Donato, insegnante, Torino

Eugenio Donise, ex senatore, Napoli

Mercedes Escribano Ferre, operatore sanitario, Parma

Marco Esposito, giornalista, Napoli

Maurizio Fabbri, Spi Cgil Nazionale, Bologna

Simona Fabbris, insegnante, Pisa

Anita Fabiani, Università di Catania

Andrea Fabbri Cossarini, sindacalista Cgil, Bologna


 


Very bad Bad Good Very good Excellent
carregant Loading




Lectures 848 visits   Send post Send


Col·lectiu Emma - Explaining Catalonia

Col·lectiu Emma is a network of Catalans and non-Catalans living in different countries who have made it their job to track and review news reports about Catalonia in the international media. Our goal is to ensure that the world's public opinion gets a fair picture of the country's reality today and in history.

We aim to be recognized as a trustworthy source of information and ideas about Catalonia from a Catalan point of view.
[More info]

quadre Traductor


quadre Newsletter

If you wish to receive our headlines by email, please subscribe.

E-mail

 
legal terms
In accordance with Law 34/2002, dated 11 July, regarding information services and electronic commerce and Law 15/1999, dated 13 December, regarding the protection of personal data, we inform you that if you don’t wish to receive our newsletter anymore, you can unsubscribe from our database by filling out this form:









quadre Hosted by

      Xarxa Digital Catalana

Col·lectiu Emma - Explaining Catalonia