La manifestació de l´11 de setembre a Barcelona hauria d´haver esvaït qualsevol dubte que es pogués tenir sobre la determinació dels catalans a l´hora d´opinar sobre el seu futur col·lectiu. Any rere any, centenars de milers de persones han sortit al carrer per reclamar el dret a decidir la forma política que hauria de tenir la seva nació, i els representants que van elegir han treballat perquè en tinguin l´oportunitat. Aquest és el propòsit del referèndum sobre la independència anunciat per a l´1 d´octubre. Avui tot sembla indicar que es votarà, enfront de l´oposició espanyola i malgrat totes les maniobres per impedir-ho.
 
Idealment, hauria d´haver estat una votació autoritzada i vinculant, com les que es van fer al Quebec i a Escòcia, i molts observadors internacionals encara no entenen l´actitud intransigent del govern espanyol. Permetre un referèndum, participar en els preparatius i fer campanya contra la independència hauria estat la via més raonable i potser la més productiva. El President Puigdemont ha declarat repetidament la disposició del seu govern a una entesa sobre les condicions que ho farien possible, fins i tot acordar una altra data i una pregunta. Encara quedaria espai. A aquestes alçades un canvi d´estratègia a Madrid, com s´ha suggerit des de fora, és improbable. Amb tot, podria ser l´opció menys costosa, encara que només sigui perquè a les autoritat de l´estat els resultarà molt difícil frustrar el pla dels catalans sense recórrer a mètodes coercitius que se´ls girarien en contra.
 
La majoria de catalans confia que, malgrat totes les dificultats previsibles, l´1 d´octubre serà una jornada pacífica, o bé perquè el govern espanyol haurà retirat la seva oposició o bé perquè ells mateixos hauran decidit no fer-ne cas. Una cosa és segura: sortiran massivament a votar. Si aconsegueixen o no dipositar les paperetes a les urnes dependrà de fins a on les autoritats espanyoles estan disposades a arribar per aturar-los. No es pot descartar el joc brut, però agafar aquest camí no acabaria beneficiant l´estat. Les mesures de força, fins i tot disfressades de legalitat, podrien servir per destorbar el vot, però també donarien als catalans bons motius per triar la via directa cap a la independència. En qualsevol cas haurien guanyat: si celebrar un referèndum és un acte de democràcia, fer-ho contra la voluntat de l´estat és un acte de sobirania.
 
Sigui quin sigui el resultat, els termes del debat polític a Espanya quedaran definits pels fets de l´1 d´octubre. Pel sol fet de sortir a votar els catalans hauran afirmat els seus drets col·lectius com a poble. Negant aquest drets, el govern espanyol es pot haver col·locat en una posició insostenible: la de qui no està disposat a una entesa però al capdavall és incapaç d´imposar el seu poder. Irònicament, intentant aturar la democràcia pot haver contribuït a fer de la sobirania una opció real.
 
(Traduït de l´original anglès)